El dia 20 de maig tingué lloc la XXIII Trobada, en aquest cas de primavera, de la nostra Associació. El lloc triat per trobar-nos va ser el Museu Paperer de Capellades (Anoia), situat molt a prop de l´Alt Penedès. La trobada va estar magníficament organitzada per en Narcís, que és el nostre soci a la Beguda Alta.

Aquesta part de Catalunya, a cavall entre l´Alt Penedès i l´Anoia, és terra de fruiters, vinyes i de bon cava, com vàrem comprovar més d´una vegada. El punt de trobada era l´entrada del Museu on, més o menys puntualment, vàren anar arribant la gairebé vintena de socis que vam assistir. Uns quants socis ens van fer saber que no van assistir-hi degut a la proximitat de l'època d'exàmens. Potser ens caldrà avançar les dates cap al mes d´abril en futures edicions.

La visita al Museu Paperer va ser molt interessant. Alguns dels visitants ja l´havien visitat, però fèia molts anys i no s'en recordaven. Per mí va ser la primera vegada i em va encantar. La guia ens va fer una visita molt completa i ens va detallar, no tan sols el procés de producció del paper, sinó també quin tipus de societat i de vida hi havia en aquelles fàbriques durant els segles XVIII i XIX. Vàrem poder veure màquines (de fusta) treballant i el molí, que amb l´aigua del reg, generava tota la força motriu necessària per fer la pasta de paper i, posteriorment, el paper en sí. Una magnífica maqueta, representant una fàbrica completa, va ser d´especial interès. Aquesta tenia moviment i es veien els petits treballadors fent les seves tasques productives.

Després d´aquesta visita ens vàrem dirigir cap a Sant Jaume Sesoliveres, per visitar les Caves Pagés Entrena. Visita molt interessant i magníficament explicada per en Joan Pagés, que és enòleg i co-propietari de l´empresa. Les caves on s'amagatzema el cava havien estat una antiga fàbrica de paper (n´hi ha moltes a la comarca) i, per tant, es tracta d´un edifici molt harmònic i certament ben conservat. El procés de fabricació del cava resulta sorprenent ja que s´obté a partir de la segona fermentació del vi. La clau del secret sembla que radica en l´elecció del vi blanc del qual ha de sortir el cava, i del temps i condicions de la fermentació, a base de afegir sucre i llevat. Sembla senzill, però de ben segur no ho és tant. Aquesta empresa produeix unes 70.000 ampolles de cava a l´any, i s´ha de considerar petita. El sector del cava a Catalunya està compost per dues gran companyies, conegudes per tots nosaltres, i per gairebé 290 "petites" caves. Les dues "grans"; produeixen el 80% de la producció, mentre que totes les altres juntes representen el 20% restant. Es tracta de filosofies comercials tan diferents com respectables, amb una focalització més directa vers als clients per part dels productors de quantitats més reduïdes. Les grans marques treballen més l´exportació i els grans consumidors. Naturalment, al final de la visita vam "fer fira" i, qui més qui menys, va emportar-se les seves provisions de cava i vi.

Acabada la visita vàrem anar a dinar al Restaurant "La Terrassa del Cava" a Sant Sadurní d´Anoia. Teníem un menjador reservat per a l´A.C.O.M., i el menjar va ser extraordinàriament bó i abundant. Entre una cosa i l´altra va anar passant el temps i per això vàrem anar "volant" cap al poble d'Espiells, a visitar l´Escola de Viticultura i Enologia "M. Rossell Domènech". La visita va estar dirigida pel director de l´escola, el Sr. Xavier Vidal, que ens va explicar àmpliament totes les característiques de l´escola. De fet, és com una petita indústria de producció de vins i caves a escala reduïda. D´aquesta manera, els alumnes poden treballar dins d´un escenari laboral que serà el que trobara en el seu futur professional. Molts d´ells, pràcticament troben feina just a l'acabar els estudis, ja que moltes empreses n´estàn a l´aguait. Va resultar una visita molt interessant i, sobretot, és una molt bona base per crear "planter"; entre la gent jove de la zona, per encaminar el seu futur en el camp de la viticultura.

Arribats a aquest punt, el rellotge ens indicava que ja era l´hora de tornar cap a casa, així és que ens vàrem veure obligats a deixar per una altra ocasió la xerrada que sobre el canvi climàtic havia preparat en Xavier Vidal. En Jordi Mazon va fer diversos experiments de física, que vàren resultar molt didàctics i entenedors per a tots. Resumint: una esplèndida jornada. Ens han quedat moltes ganes de retrobar-nos a la tardor vinent. Fins molt aviat!